La música és un art, i com a tal, és el fruit d'una intuïció creativa, que es manifesta en el temps i l'emoció. Correspon tant al compositor com als filòsofs, als historiadors, als semiòlegs i a qualsevol altre oïdor o amateur, la tasca de definir la música, sense confondre el fons amb la forma, el so i el sentit, el signe i el significat.
De manera general, la música és la successió de sons eixits generalment d'instruments (de música); sons organitzats per un compositor o un instrumentista improvisador d'acord a un ritme els quals es produeixen conscientment amb el propòsit de ser agradables, commovedors, o fins i tot detestables segons els gustos musicals de l'oïdor. Es pot parlar també de música tot i que els sons siguin produïts per la naturalesa o d'objectes no-musicals a priori.
Com a branca d'estudi de les humanitats, la música és una disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos; i alhora és l'art de combinar aquests tons i sons d'una manera plàcida i agradable a l'oïda. Es pot dir també que la música és un llenguatge universal amb el què l'emissor pot transmetre determinants fets i sentiments mitjançant una seqüència de tons.
Karen i Andrea
Un grafit és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de xumet, portes o monuments. Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma repetida.
No s'ha de confondre qualsevol pintada en una paret amb un grafit. El grafit és posar el teu nom en tots els llocs que puguis perquè la gent ho vegi. Una pintada política no és grafit. Un exemple de guerra de símbols va ser el xumet, que es pot trobar a moltes ciutats del país.
Andrea i Karen.
